Era una persona especial; els seus orígens -va néixer a Amposta un 14 d’abril de 1919- sempre el van distingir de la resta de gent del poble. Amb el seu parlar i manera de vestir, el cabell negre, espès i ben pentinat i el seu bigoti impecable, em semblava que tenia un gran paregut amb Clark Gable. Si a més tenim en compte que dibuixava a l’Antena1 unes portades genials amb imatges quotidianes i a l’última pàgina uns acudits que et pixaves de riure, podreu entendre l’admiració que sentia per ell.
Desenvolupà en aquella època moltes activitats artístiques i participà en diverses mostres d’art, quasi sempre com aquaral.liste, tècnica que dominava a la perfecció. També provà sort en el retrat a l’oli; el més bonic que recordo és un de la seva mare. Era d’un realisme impressionant, combinant a la mateixa obra un dibuix de traç solt i exquisit amb unes pinzellades segures que em recordaven als grans mestres impressionistes.
Guanyà alguns premis com a dissenyador de cartells i dibuix artístic. Potser el més important fou la Medalla Marqués, atorgada per l’Ajuntament de Tortosa. Creà el disseny del C.D. la Cava.
Visqué a la Cava fins als 38 anys. Allí provà diverses empreses, fins que aparegué l’oportunitat d’entrar a la plantilla de l’editorial Bruguera, com a dibuixant d’historietes i tebeos. Allí creà alguns personatges; el que més m’agradava era don Agapito; molt simpàtic, una mescla de Xarlot, Grouxo i el «Gordo y el Flaco», tot en un.
Ocasionalment dibuixà alguns personatges de Vázquez, un artista bohemi que no es portava massa bé amb l’empresa. Davant del nou èxit dels tebeos infantils, la Bruguera comprà els drets de difusió de la Família Telerin, i creà la revista del mateix nom, donant a Sanchís la responsabilitat de dibuixar als protagonistes. Arribà a ser el director artístic de Bruguera; aquesta feina li va permetre viatjar per tota Europa i fins i tot fou contractat per donar una sèrie de conferències a l’Iraq sobre tècniques i característiques de la pintura a l’aquarel.la.
En desaparèixer l’editorial Bruguera fundà pel seu compte els «Estudios Bonet», empresa que es dedicava a la publicació de còmics. Finalment fou representant de la «Company Disney -Gutemberghus Gruppen- Dinamarca, editorial estrangera que publicava llibres infantils i còmics al seu país. Allí acabà la seva vida professional l’any 1993.
Sempre va estar lligat al poble per vincles afectuosos i familiars -la seva filla es casà i s’hi establí-. Els seus paisatges feren més bonic el Delta, cosa que li agraeixo en aquest petit homenatge que ajudarà a guardar-li memòria.