En néixer, anà a manifestar-lo a Tortosa una veïna, que com era sorda, es confongué de nom, i el registrà com a Emili, igual que a un altre germà seu.
Era d’Amposta i arribà amb el seu pare l’any 1929; aquest era forner i a les Goles de l’Ebre núm. 144 establí la primera fleca al poble. Abans, el poc pa que es consumia, el portaven de Tortosa amb el trenet; altres se’l fabricaven amb els forns semicirculars i blanquejats que encara resten davant d’algunes cases. Després de la guerra, casà amb Palmira, filla del senyor Esteban, que amb la seva mare regentava una petita bodega. Al costat munten una nova fleca, situada una mica més endarrerida que la que actualment porta el seu cognom. A més de l’elaboració del pa, dediquen molta atenció a la pastisseria, aconseguint ser punters d’aquest dolç i llaminer art.
Foren dels primers en anar a banyar-se a la mar, un hàbit llavors poc practicat i que més tard s’assentaria amb l’arribada del turisme. Els diumenges, es solia anar a les platges de l’Ampolla i a la Marquesa, -a Riumar s’ensorraven els vehicles- amb la camioneta de Morales, el camionet del Morrut i algun tractor amb carreta. Arrancaven molt de matí, per aprofitar el primer sol. Una vegada allí amb tendals s’improvisaven ombres i a sota, a voltes del migdia, es disposava el dinar que portàvem fet de casa. Tot fred, a la vora de la mar estava més bo. Per arrodonir el banquet, meló de moro, que tant dolç, verd i vermell, contrastava amb la platja, salada, groga i blava. En acabar fèiem la digestió, escoltant les converses alegres dels grans; finalment un bany ràpid i cap a casa. A la tornada, degut als mals camins, era normal que algú es mareges, amb tot el que comportava.
Molt aficionat al futbol, formà part de la Junta del C.F. la Cava i amb Joaquim Martí -Delta- formaria un tàndem que al llarg dels anys governaria aquesta Institució i conseqüentment l’administració, organització i funcionament de les festes patronals de Sant Roc.
Aquestes celebracions es feien als sequers del Sindicat; en un, muntaven el recinte de Festes, que era un tancat de canyissos amb un escenari de taulons. Tot i això sempre venien els millors artistes: José Guardiola, Ramon Calduch, Gelu o el Duo Dinámico; i les millors revistes: Lola Flores o els Hermanos Calatrava. A l’altre sequer es situaven la tómbola, les casetes de tir, els “caballitos” i les tendes; construccions de fusta i canyís, amb taules comunitàries i grans bancs per a seure. Servien els plats típics, musclos en salsa, anguila en suc, xapadillo, estofat i “tripa”... per als petits, entrepans i orxata de xufla.
El càrrec de President i Vice-president que ocupà durant tant de temps al club -la institució més important del poble- el portaria a formar part i treballar amb la Junta de Segregació. Així fou que en aconseguir la independència de Tortosa fou escollit, unànimement, per ocupar el càrrec de primer Alcalde -de transició- a Deltebre, que quedà definitivament constituït el 22 de gener de 1978.
Així, des l’antiga pedania, uns baixos llogats sense gaire espai i en estat ruïnós -dalt al pis visqué Mossèn Joan- posaria en marxa el traspàs de poders amb Tortosa -el més conflictiu fou que ens exigiren pagar unes obres, concretament de clavegueram, deficients i inservibles- i tota l’organització administrativa i de serveis. Amb poc temps, millora l’enllumenat públic, s’asfalten molts carrers, es compra un camió per a la recollida d’escombreries i s’adquireixen els terrenys on s’edificarà l’Ajuntament. Aquest mateix any arriben el primer secretari i el primer aparellador.
Una malaltia traïdora, no li donaria temps de veure acabat el seu projecte.